Dissabte, 18 de Març. Jornades internacionals de familiars de persones represaliades

 

Click per llegir el Manifest 

#StopIslamofobia. Concentració solidaria amb les dones musulmanes

més informació

Manifest de suport al #BancExpropiat de #Gràcia

Des de  l’asemblea 15M de l’Hospitalet volem fer públic el nostre suport al Banc Expropiat de Gràcia i denunciar el desallotjament per part dels Mossos d’Esquadra el dia 23 de maig de 2016. Al mateix temps expressem el nostre rebuig de la brutal repressió i violència policial que ha fet de servir el cos de la BRIMO els darrers tres dies, disparant els nous projectils Foam indiscriminadament pels carrers del barri, colpejant i agredint a centenars de manifestants i veïnes, i causant decenes de ferits i ferides, algunes d’elles de caràcter greu.

Volem deixar clar que des de la nostra assemblea considerem que els espais alliberats com el Banc Expropiat compleixen una important tasca social i pública i per tant, tot el que succeeixi amb aquests espais no encaixa dins la definició de “qüestió entre privats” (paraules de la senyora alcaldessa Ada Colau). Els espais populars donen sentit a una paraula tan manipulable com és “públic” o “comú”. El que és ” Comú”, per definició, no és privat.

 

El paper desenvolupat per aquest espai i la gent que hi forma part ha estat especialment important a una zona com la vila de Gràcia, on el turisme i la gentrificació fan cada vegada menys vivible la vida, com a mínim, de forma comunitària, i especialment, per a les persones amb menys recursos. 

Iniciatives com la xarxa d’aliments, la botiga gratis, les classes d’idiomes, l’oficina d’habitatge i moltes altres de les activitats d’aquest espai ajudaven a crear vida i comunitat, i fomentaven l’autoorganització del veïnat, insistim, especialment de les persones amb menys recusos. Aquesta tasca és imprescindible.

Concentración solidaria con Naty: #ICAM contra enferma en los juzgados

Icam denunció por un presunto delito de daños a Naty López Gama en una de las concentraciones de los lunes en ICAM mientras estaba acampada allí.

Este martes 16 a las 11:15 h tiene el juicio en la Ciutat de la Justicia de Barcelona y rogamos máxima presencia y/o difusión del evento.

ICAM, Deja de atacar, denunciar y criminalizar a l@s enferm@s de una vez !!!

Justicia !!!

Twitter Naty

Per fi, les multes a tres companyes en la vaga general del 14N han prescrit. Gràcies a totes les que ens heu donat suport.

Nota Agraïment – Multes 14N2012

Apreciada gent que lluitem per un món millor:

Volem fer-vos partícips d’una gran notícia, que ha suposat una immensa alegria per a l’Acampada LH.

Les multes injustes a les tres companyes represaliades per participar a la Vaga General del 14 de novembre de 2012 han prescrit!! Volem agraïr, mitjançant aquesta nota, a tots aquells col·lectius, assemblees, associacions i persones, que ens heu recolzat en totes les accions que hem fet per donar suport emocional al mateix temps que fèiem caixa de resistència.

Però volem fer palès que, arran de les multes, vam col·lectivitzar el conflicte i va sorgir el grup de treball antirrepre, perquè si ens toquen a una ens toquen a totes.

(campanya) Tanquem els CIEs

Hem obert els ulls, tancarem el CIE

Com arribar-hi?

Bus llançadora: A parada Bellvitge (metro L1) a partir de les 17:00h busos llançadora fins al CIE.
En transport públic: bus 109 a Pl. Espanya i bus 21 av. Paral·lel
En vehicle privat: la ruta des de plaça Espanya dura 15 min.

El passat 18 d’octubre una cadena humana d’esperança i dignitat encerclava el CIE de Zona Franca i llançava un missatge ben clar: Tancarem el CIE. Ni Aquí, ni enlloc.

Avui, prop de 8 mesos després tornem a interpel·lar tot el teixit associatiu, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, per seguir construint conjuntament el camí irreversible cap al tancament d’aquests Centres de la Vergonya.

La lluita dels darrers anys ens ha omplert de raons per saber que sí es pot. Juntes hem aconseguit trencar el silenci que cobria aquests centres d’una teranyina d’opacitat, denunciar les situacions de vulneració de drets que formen part del seu dia a dia, plantar cara a la impunitat amb què es pretén emparar els abusos que traspassen els seus murs i dotar d’unes mínimes condicions de dignitat les persones que hi estan il·legítimament empresonades. Mentrestant, el sentit comú s’ha anat imposant a la por, l’egoisme i la xenofòbia: avui podem afirmar que la societat civil i la ciutadania volen acabar amb els Centres d’Internament d’Estrangers.

(Comunicado)La audiencia nacional bloquea y embarga las cuentas bancarias solidarias abiertas tras la Operación Pandora

A través de un auto de la Audiencia Nacional nos hemos enterado de la
orden, firmada por el juez Eloy Velasco y solicitada por la Brigada de
Información de la Policía Nacional, de bloquear y embargar las cuentas
solidarias que se abrieron en los días siguientes de las detenciones.
Un nuevo capítulo en esta farsa del Estado español contra el movimiento
anarquista, que en este caso quiere ahogar los gestos de solidaridad
sobre todo materiales y económicos, pero también afectivos, con los
entornos represaliados.
Como bien sabemos, la represión, en este caso el paquete de punición y
amedrantamiento conocido como “antiterrorismo” (que abarca un espectro
cada vez más amplio y no dejará de crecer) que conlleva el castigo
clásico y físico con el encierro, el aislamiento, la incomunicación y la
tortura, se complementa —y en esto el Estado español se encuentra a la
vanguardia— con el castigo a los entornos de los presos con su
dispersión y sus limitaciones de contacto con el exterior.
A esto se suman el envío de mensajes (esporádicos y subliminales algunas
veces, constantes y explícitos otras): no existen entornos y amistades
sino “entramados”; no existen compañeros y compañeras sino cómplices.
¿Qué busca el poder y la represión con esto? Desgastar y debilitar a los
presos y presas y a sus ámbitos afectivos y políticos. Conseguir que
todo el peso de la ley y la represión los aplaste.
Son conscientes de que existe una fuerza mucho más pesada y efectiva que
la de todo el hormigón y el acero que constituyen las cárceles. Esa
fuerza es simbólica.
“Si eres amigo de los terroristas eres terrorista” es otro de los
mensajes. A medio camino entre la lepra y la brujería, el diagnóstico y
la acusación de terrorismo buscan espantar.

AcampadaLH també estava al Parlament

Dijous 30 d’Abril a les 19h a Plaça Universitat.

No a l’entrada a presó, no a #3anysXprotestar.
La força de totes, la seva llibertat.

MANIFEST ABRIL 2015: LA FORÇA DE TOTES, LA SEVA LLIBERTAT

El judici contra vint persones per la mobilització “Aturem el Parlament” finalment ha acabat amb una sentència de tres anys de presó per a vuit de les encausades. Una condemna que es basa en establir com a crim el fet de protestar. Tal com recull la pròpia sentència, no se les condemna pel que van fer -accions típiques de qualsevol manifestació com cridar, aixecar les mans, aguantar una pancarta, etc., sinó per ser-hi. Aquest fet suposa un pas més en l’augment repressiu que estem patint des de l’arribada de la crisi. La crisis econòmica, que ells mateixos van crear, no només ha servit per intensificar l’explotació que patim dia a dia les classes populars, sinó que, a més, ha augmentat el control i la repressió contra qui gosa oposar-s’hi. La sentència demostra la separació tan fina o inexistent que hi ha entre la classe política i el poder judicial. El que fa és apuntalar la política repressiva del govern en la línia de la reforma del codi penal o la llei mordassa. L’augment de les desigualtats socials ha fet que el conflicte al carrer s’aguditzi. I no tant sols això, sinó que col·loca la figura del polític com a intocable, per damunt del dret a expressió i manifestació.

Comunicat AcampadaLH: solidaritat amb totes les companyes repressaliades

Jo també estava al Parlament.                                                                                Nosaltres estàvem al Parlament.                                                                                 Aquell 15J del 2011 passarà a la Història, quedarà gravat a la memòria col·lectiva de tota una generació. El dia que ens vam empoderar. El dia que vam posar en escac la vostra democràcia. El dia que vam deixar de creure que us necessitàvem. El dia que us vam arrabassar el vostre poder simbòlic. 

(Imagen de Jesus Pastor)

I no podeu deixar que aquell empoderament col·lectiu quedi impune. Al cap i a la fi, totes sabem que la impunitat és una carta reservada per a vosaltres. El que va passar no es pot tornar a repetir. Això ha de quedar clar. El poble, submís; el govern, intocable. Són les normes del joc. Del vostre joc. Però nosaltres ja fa temps que estem fartes del vostre joc. I no ens ho creiem.

Sabem que el vostre dispositiu policial va ser un parany per criminalitzar la nostra protesta. Quin sentit tenia encapsular la zona?

Repetim: les vostres mentides ja no se les creu ningú. Però no podeu castigar a tot un poble. Així que feu servir la vella tàctica de donar exemple: agafar unes poques a l’atzar i fer caure sobre elles la vostra venjança.

Però sabeu què? Que oblideu una cosa:                                                             Nosaltres estàvem al Parlament. Nosaltres sabem el que va passar. Nosaltres vam sentir la força d’un poble que, unit, avança sense por. Nosaltres som les que no oblidem, les que sabem que o anem totes juntes o no arribarem enlloc. Nosaltres som una, i sabem, SENTIM, que

SI ENS TOQUEN A UNA, ENS TOQUEN A TOTES.                                         Estem aquí i continuarem aquí.                                                                                         Perque anem lluny, i anem totes, colze a colze. 

Per això, desde l’Assemblea de L´Hospitalet volem mostrar la nostra solidaritat amb totes les companyes repressaliades, tant pel cas Parlament, com per altres: 29M, 14N, Anarquistes, Hotel Mandarín, Can Vies….

Estem aquí, per el que necessiteu, I NO MARXAREM                                     SAPIGUEU QUE NO ESTEU SOLES                                                                            MAI MÉS TORNAREU A ESTAR SOLES

L´Hospitalet de LLobregat, abril de 2015.