NO OBLIDEM LA FRONTERA SUD. Diumenge 5 de Febrer, 17h

NO OBLIDEM LA FRONTERA SUD

El setembre de 2015, vam veure imatges de l’ús de canons d’aigua i gas contra persones que intentaven arribar a Hongria des de Sèrbia. L’abril de 2016, la policia de Macedònia va llançar gasos lacrimògens i va disparar pilotes de goma contra la gent que intentava creuar la frontera des de Grècia, a la zona d’Idomeni. Aquests fets, que van ocupar portades de diaris i van obrir telenotícies, tenen un precedent molt proper i silenciat: la frontera sud espanyola.

El 6 de febrer de 2014, la Guàrdia Civil espanyola va disparar bales de goma i pots de fum a persones que intentaven creuar nadant per la platja del Tarajal a Ceuta. L’actuació de la Guàrdia Civil va causar la mort, almenys, de 15 persones ofegades. Ningú no ha estat jutjat per aquest fet igual que ningú no ho ha estat pel que va passar a Idomeni o a Hongria.

Els estats han aconseguit que les fronteres siguin un espai d’impunitat on els drets humans es vulneren sistemàticament. Els fets del Tarajal ens demostren que hem de seguir lluitant contra les actuals polítiques de fronteres, on tot s’hi val. L’Estat espanyol, amb lleis injustes com la d’estrangeria —denunciada per grups de defensa dels drets humans— és l’exemple i precedent per a la majoria d’estats europeus de com intentar aturar la migració: violència física contra les persones, expulsions en calent, absència d’assistència jurídica, vols de deportació o acords

(campanya) Tanquem els CIEs

Hem obert els ulls, tancarem el CIE

Com arribar-hi?

Bus llançadora: A parada Bellvitge (metro L1) a partir de les 17:00h busos llançadora fins al CIE.
En transport públic: bus 109 a Pl. Espanya i bus 21 av. Paral·lel
En vehicle privat: la ruta des de plaça Espanya dura 15 min.

El passat 18 d’octubre una cadena humana d’esperança i dignitat encerclava el CIE de Zona Franca i llançava un missatge ben clar: Tancarem el CIE. Ni Aquí, ni enlloc.

Avui, prop de 8 mesos després tornem a interpel·lar tot el teixit associatiu, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, per seguir construint conjuntament el camí irreversible cap al tancament d’aquests Centres de la Vergonya.

La lluita dels darrers anys ens ha omplert de raons per saber que sí es pot. Juntes hem aconseguit trencar el silenci que cobria aquests centres d’una teranyina d’opacitat, denunciar les situacions de vulneració de drets que formen part del seu dia a dia, plantar cara a la impunitat amb què es pretén emparar els abusos que traspassen els seus murs i dotar d’unes mínimes condicions de dignitat les persones que hi estan il·legítimament empresonades. Mentrestant, el sentit comú s’ha anat imposant a la por, l’egoisme i la xenofòbia: avui podem afirmar que la societat civil i la ciutadania volen acabar amb els Centres d’Internament d’Estrangers.