NO OBLIDEM LA FRONTERA SUD
El setembre de 2015, vam veure imatges de l’ús de canons d’aigua i gas contra persones que intentaven arribar a Hongria des de Sèrbia. L’abril de 2016, la policia de Macedònia va llançar gasos lacrimògens i va disparar pilotes de goma contra la gent que intentava creuar la frontera des de Grècia, a la zona d’Idomeni. Aquests fets, que van ocupar portades de diaris i van obrir telenotícies, tenen un precedent molt proper i silenciat: la frontera sud espanyola.
El 6 de febrer de 2014, la Guàrdia Civil espanyola va disparar bales de goma i pots de fum a persones que intentaven creuar nadant per la platja del Tarajal a Ceuta. L’actuació de la Guàrdia Civil va causar la mort, almenys, de 15 persones ofegades. Ningú no ha estat jutjat per aquest fet igual que ningú no ho ha estat pel que va passar a Idomeni o a Hongria.
Els estats han aconseguit que les fronteres siguin un espai d’impunitat on els drets humans es vulneren sistemàticament. Els fets del Tarajal ens demostren que hem de seguir lluitant contra les actuals polítiques de fronteres, on tot s’hi val. L’Estat espanyol, amb lleis injustes com la d’estrangeria —denunciada per grups de defensa dels drets humans— és l’exemple i precedent per a la majoria d’estats europeus de com intentar aturar la migració: violència física contra les persones, expulsions en calent, absència d’assistència jurídica, vols de deportació o acords bilaterals amb països com Mauritània, el Marroc o Senegal per fer la feina bruta. Però també els acords amb Turquia, les tanques de concertines a Grècia, les batudes racistes a Sèrbia o els gasos lacrimògens als camps de persones refugiades.
Els fets del Tarajal ens han de recordar que, com a ciutadania, també tenim una responsabilitat a la frontera sud (Ceuta i Melilla), precedent del model fronterer de la Unió Europea. És la que tenim més propera i, per tant, no cal desplaçar-nos gaires quilòmetres per trobar vulneracions de drets. Les dades ens ho demostren: l’Estat espanyol s’ha gastat 290 milions d’euros en protecció de fronteres i 10 milions en refugi entre el 2007 i 2013, segons Amnistia Internacional.
Les morts del Tarajal no poden quedar en l’oblit i la impunitat: cal continuar lluitant per demanar explicacions, perquè el poder judicial faci justícia i per aconseguir la lliure circulació de les persones. Cal posar fi també al racisme institucional que pateixen les persones quan arriben a Europa i s’han d’enfrontar a les males condicions dels Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI) o dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), a la discriminació per raó de nacionalitat, a les batudes per perfil ètnic o a la manca d’atenció especial a grups vulnerables.
Si es reconegués el dret a migrar i existissin vies segures i legals d’accés al territori, totes aquestes morts i formes de repressió no existirien. Per drets, per justícia, reclamem l’obertura de fronteres.
Ni tanques, ni fronteres, ni lleis d’estrangeria!
Acampada LH 